Dime com tens la banqueta... i et diré com quedem

Durant tota la meua etapa de futbolista vaig mantindre el profitós costum d’aprendre de tots els entrenadors que anava tenint -i que no van ser pocs, i de tots els colors i nivells-. Un d’ells -pegolí per cert, el gran Borrosco, d’enorme bondat i humanitat- seguia el ritual cada diumenge de fer una ullada a la banqueta contraria durant l’escalfament per esbrinar en què condicions es presentava al partit i amb qui anavem a enfrontar-nos, més enllà de l’entitat del rival. “A estos els guanyem segur”, deixava caure a l’orella quan observaba una banqueta esquilmada, amb poca gent o farcida de cares no habituals o juvenils. Tot el contrari, quan es topava amb un rival ben nodrit de jugadors i una poblada banqueta, que a més eixa setmana deixava fora jugadors per decisió tècnica. Llavors no deia res, però temia un partit complicat. La intuitiva lectura de la banqueta no li anava mal. Suposava era el reflex de com de preparat venia l’equip contrari i com havia treballat el partit durant la setmana, amb més o amb menys gent. 

L’anàlisi que he publicat en el periòdic Canfali Marina Alta va en eixa línia. Tracta de ser una radiografia -amb números, més que a vista de gat vell, que també serveix i molt- de com estan els equips de la nostra comarca i perquè estan on estan, focalitzada en la perspectiva de la banqueta i les convocatòries, matise, sense tenir en compte altres qüestions de caire tècnic.

LLUÍS PONS

entrenador de futbol nivell-II

director esportiu per la RFEF