El Gran Capità

Darrera una gesta com la de l'equip espanyol de handbol este diumenge sempre hi ha un equip. És impossible triomfar només amb els millors jugadors. Amb els millors és fàcil guanyar, però per triomfar fa falta alguna cosa més. Fan falta els valors, l'essència de qualsevol esport. Històries com les del Gran Capità Raúl Entrerrios, la que descriu el Marca Digital 

http://www.marca.com/balonmano/europeo/2018/01/29/5a6ed79322601d84668b45c1.html

Foto MARCA DIGITAL

Tu has sigut alguna volta capità del teu equip? Què significa això de dur el braçalet? Penses que hi ha capitans de cartró? Quins són els vertaders poders del líder? Fa falta un caràcter fort per ser capità?

Foto RTVE.ES

"Él encarna a la perfección los ideales del gran capitán. Líder dentro y fuera de la pista. No hace falta tener un carácter fuerte para ello. Se ha ganado por sí solo el respeto de compañeros y técnicos como inmejorable representación de lo que significa llevar la capitanía de una selección. Si uno falla, lo hacen todos. Si uno anota, lo hacen todos. Porque los 'Hispanos' son un equipo ante todo. Aquí radica su fortaleza mental y su éxito. Ante Suecia se echó de nuevo a España a sus espaldas, asumiendo la responsabilidad de encontrar una solución para superar la defensa rival que tanto daño les hizo en la primera mitad. Su aportación, otra vez, no sólo fue básica en el posicional, también sus rendimiento en defensa como penúltimo fue inconmensurable. Porque el se parte el pecho por los colores que defiende, como uno más, sin privilegio alguno. Él debe ser un ejemplo para el resto en el 'barro', y Raúl Entrerríos lo borda. Da igual que su físico cada año que no pasa no responda igual. Él lo disimula con su pasmosa calidad e inteligencia, aunque tenga que dosificarse más a menudo para ello. Marca Digital. http://www.marca.com/balonmano/europeo/2018/01/29/5a6ed79322601d84668b45c1.html

El futbol és integració

Algú m'haura sentit dir en alguna ocasió que el futbol, com la resta d'esports, és integració. Els que estem en este món des de fa molts anys ens haven ensopegat segur amb alguna discreta història d'un discapacitat que feia visible la seua valua a través del futbol. Perquè en un projecte esportiu tots sumen, i tota aportació és important, per insignificant que puga semblar. Per a ells és una manera de valorar-se i sentir-se valorats per qui realment reconéixen la seua tasca. 

El cas de Tomás va més enllà. Ell ha trencat qualsevol dels límits de la seua pròpia discapacitat a través de l'esport, que a més l'ha ajudat a realitzar-se com a persona i ha superar entrebancs de la vida. "Els límits se'ls posat aquell qui vol", diu alt i clar. 

Una història molt bonica que comença quan va Tomás va vore un baló per primera volta als cinc anys. Per favor, mai priveu un xiquet de disfrutar del futbol i de l'esport, siga quina siga la seua capacitat. No els poseu límits.

El futbol és treball

En el món de l'esport tot s'ha d'aconseguir amb treball. A ningú li regalen res. Hui és més fàcil per la majoria de gent jove tindre-ho tot, hi ha molt més recursos per a tot -econòmics també-, i en alguns casos només han d'obrir la boca per ser inmeditament complaguts. Això va en contra de l'espirit esportiu. En este món és tot el contrari. Tot costa i hi ha molts entrebancs que superar. I de vegades ho has de fer des de la teua propia soledat i has de superar-los per tu mateix. Sols amb el talent no s'aconsegueix l'èxit, diu Denis Shapovalov, un joven tenista de només 18 anys que està sent la sensació en el circuit mundial professional.

Toni Nadal parla sobre el compromís, el respecte, el sacrifici i la humilitat en la formació dels jovens talents 

Les reflexions de Toni Nadal no tenen desperdici, sobretot per aquells que volen criar un "messi" o un "cristiano" en casa. "Si quieres conseguir algo en la vida debes pagar un alto peaje de esfuerzo", o "si al niño le facilitas el trabajo será difícil que mejore", ha dit en esta entrevista que publica El Mundo.