Gent de futbol

Lorenzo Rivera, Loren, l'ànima de la UD Ondarense

“Vicente Zaragoza va ser el meu mestre, ell confiava molt amb mi”

És la història viva de la UD Ondarense, l’ànima del club, del que forma part des de la seua fundació. Va jugar en aquell primer equip de la UD de principis dels 80, quan es va estrenar el Poliesportiu Municipal Vicente Zaragoza. Coneix a tota la gent que ha passat pel club i que ha defès la seua samarreta. 

Lorenzo Rivera, més conegut com Loren tenia tan sols cinc anys quan va aplegar a Ondara, procedent del seu municipi natal de Daimiel. Un xiquet com un altre al que li agradava el futbol, el futbol d’aquells temps de camps de pols i balons de cuir cosits a pedaços. Va completar la seua etapa de juvenil en els equips de La Xara i de Dénia, perquè a Ondara només hi havia equip senior. En aquells temps, “havia equip però no havia camp ací Ondara, i anaven a jugar on podien, be a Pedreguer o be a Beniarbeig”, recorda Rivera. Va conéixer els camps de Falandar, el Campet d’Estarca, o aquell terreny que es va habilitar a les Alfatares per poder jugar un partit per la Soledat. 

Ha viscut els moments més trascendents del club: des del duel local Ondarense-Ondara d’aquella primera temporada fins els anys de màxima esplendor de la Regional Preferent, passant pel partit amistós contra l’Hèrcules CF o l’homenatge a Pepet. I va conéixer un home que el va marcar, que l’ha guiat i ha estat el seu mirall: Vicente Zaragoza. L’home que va donar nom al Municipal d’Ondara, abans conegut com el Pla de la Font.

PREGUNTA: Com van ser els orígens de l’Ondarense?

RESPOSTA: Quan es va construir el camp, allà per l’any 82, hi havia un club, l’Ondara, amb els seus directius, i també un grup de gent que volia fer-se càrrec del club. Com que no es va aplegar a cap acord, estos últims van fundar l’Ondarense, que finalment seria el club que tirara endavant.

P: Quin ha estat el teu paper dins del club?

R: He fet de tot menys de president. Vaig començar jugant amb el primer equip encara que desprès també vaig jugar a Beniarbeig, fins que em vaig haver de retirar a causa de les lesions.  Desprès hem vaig incorporar com a directiu i primer vaig ser delegat de l’equip juvenil. Durant molt de temps he estat secretari del club i desprès vaig passar a delegat del primer equip. 

P: L’Ondarense va tenir una arrancada molt brillant.

R: En la primera temporada del club, la 83/84 vam quedar en sisè lloc de la Tercera Regional, que aleshores encara existia. Ens dirigia Castillo, el primer entrenador que va tenir l’Ondarense. A la temporada següent, ja amb Manolet d’entrenador, varem ser primers i varem ascendir a Segona Regional. I a la temporada següent de nou varem viure un altre ascens a Primera Regional. 

P: I prompte va aplegar també l’època daurada de Regional Preferent. 

R: Així és. Jo ja estava de delegat i en total vaig viure les 8 temporades en Preferent. En la primera etapa estava Quique Parets que va ser primer jugador i desprès entrenador, durant quatre temporades consecutives en Preferent. Desprès vaig estar en l’etapa d’Agustí que varem estar entre Primera i Preferent. 

P: Com era Vicente Zaragoza, la persona que hui li dóna nom al camp de futbol?

R: Era un home que vivia per al futbol, i que jo vaig conéixer des del primer dia que hem vaig vincular al futbol del poble. Feia tot allò que feia falta, d’entrenador, delegat, marcava el camp,… ho donava tot pel seu club. Ell ha sigut el meu mestre i, sobretot, confiava molt amb mi. En el camp de futbol feia la seua vida i en el camp va morir, una vesprada anant a per un baló i va caure plomat. 

P: Com eren aquells anys d’esplendor del futbol a Ondara?

R: Abans hi havia molta afició, i sempre hi havia un gran ambient al camp. Diumenge de vesprada no hi havia més que futbol. Hui hi ha molta més oferta i la gent ha deixat d’anar als camps. Ací Ondara des de fa sis temporades ve menys gent. 

P: Quin record tens d’aquell partit Ondarense-Hèrcules?

R: Va ser per les festes de la Soledat que es va arreglar un amistós ací Ondara contra l’Hèrcules CF de Primera Divisió per la meitat dels anys vuitanta. Varem perdre 1-5, però el principal record que tinc és que jugava el mític Mario Alberto Kempes i que vaig ser l’autor de l’únic gol dels locals, que li vaig marcar a un gran porter com era Espinosa.

"Només m’han tret dues targetes grogues en la meua vida com a jugador"

P: Sumes vora 25 anys com a delegat. Quina és en concret la teua funció?

R: La funció principal del delegat de camp des de sempre és la d’assistir l’àrbitre davant qualsevol circumstància, lliurar-li les llicències i ajudar-lo a complimentar l’acta del partit. Hui és tot diferent, va tot informatitzat i és més senzill, ni tan sols t’entrega l’acta del partit ni res. Per ser delegat has de complir amb el perfil d’home bo. 

P: Tu deus ser-ho, d’home bo…

R: Només m’han tret dues targetes grogues en la meua vida com a jugador, i això que he jugat de migcampista i defensa. Ara com ha delegat també me n’han mostrat una fa poc perquè un aficionat va tirar un baló dins del camp mentre es jugava un partit i me la vaig carregar jo.

P: I dels àrbitres que has de dir?

R: Els àrbitres hui són més jóvens i es veuen millor preparats, al menys en l’aspecte físic. Però continuen enganyant-se com sempre, això és inevitable. 

P: Com veus este Ondarense d’enguany?

R: És un equip molt jove i nou, i hem tardat un temps en acoplar la gent nova. També l’entrenador és la primera volta que dirigeix un equip senior. Però ara sembla que l’equip està més acoplat.

P: I què et sembla el Grup VII de Primera Regional?

R: Està molt igualat, tots els equips en molt pocs punts, llevats del Pego i Rafelcofer que van per dalt de la classificació. A més, és la primera volta que tenim sis equips de la comarca a Primera Regional, això no s’havia vist mai. 

P: L’Ondarense sempre ha tingut una connexió molt directa amb Dénia, futbolísticament parlant.

R: És cert. Molts jugadors que han format part de l’Ondarense eren i són de Dénia o formats allí. Pense que eixa circumstància ha beneficiat els dos clubs. Nosaltres sempre hem estat en unes categories que li venien bé al Dénia per cedir jugadors, i crec que això ha facilitat les relacions entre ambdós clubs.

P: Guardes algun record d’algun jugador especial que haja passat per Ondara?

R: Guarde record de tots els jugadors i directius, socis i moltes persones, del passat i del present, que han contribuït a tirar endavant el club, i a tots ells els he d’agrair la seua aportació. Com a jugador, dels que han passat per ací, destacaria un xicon de Benidorm que li deien Sergio i que era un fora de sèrie. Era un jugador amb molta tècnica i que tocava molt bé el baló. Haguera pogut aplegar molt lluny, però les circumstàncies no el van acompanyar. I com no vondria recordar-me de tota la gent que he conegut allí on he jugat a futbol i també de la meua família per donar-me suport en la meua tasca.