Gent de futbol

Octavio Muñoz i el fenomen del Ràcing Rafelcofer

L'entrenador de Xaló domina com ningú un principi tàctic no massa reconegut: el control del partit

Sempre he considerat que si en alguna cosa s’assemblen un gos i un equip de futbol es en què ambdós acaben, amb el pas del temps, adquirint el caràcter de l’amo. El cas de l’equip de futbol del Ràcing Rafelcofer i el seu “amo” Octavio Muñoz en suposa una bona mostra d’esta reflexió meua. Els qui hem tingut ocasió de conéixer este xaloner de 50 anys dins d’un camp de futbol en podem donar testimoni. Un jugador de caràcter, corpulent i amb molta força, valent i lluitador, que bregava cada baló i que no es rendia mai. Capaç de tirar-se el seu equip a l’esquena per obtenir el tresor per a ell més apreciat: guanyar. Treballador i constant però, sobretot, un gran apassionat del futbol. 

Hui el perfil del Ràcing Rafelcofer, equip que Octavio dirigeix des de fa dos anys, ve a ser pràcticament el mateix. L’equip d’un poble menut i d’un club humil, sense pressupost per fitxar, que no tem ningú i que s’atreveix a pegar-se de colzades amb dos històrics del seu entorn com són el Pego i l’Oliva, clars favorits a priori del grup VII de Primera Regional. Igual té. L’any passat estaven el Ciudad de Benidorm i el Independiente de Alicante i ahi estava el Rafelcofer, emprenyant entre d’estos dos grans magnats del futbol alacantí. De tant en tant es permeten des de Rafelcofet un xicotet exercici d’inmodèstia, quan recorden que estan dalt sense els diners que tenen altres clubs.  

Tampoc anem a enganyar ningú, el Rafelcofer té una molt bona plantilla, amb gent de contrastada experiència que ve de la Preferent i altra molt madurada i adaptada a la Primera Regional. Sense una bona matèria prima no hi ha miracle. El que fa realment meritori i extraordinari este projecte futbolístic és la forma en què Octavio ha impregnat el club d’un estil, d’una manera de ser. La seua. 

No és per casualitat que va triar Rafelcofer. Desprès dos dècades entrenant equips de moltes categories i nivells -des de la base fins a Preferent- va descobrir allò que volia. Un lloc selecte millor que gran, on poguera donar tota la brida a la seua passió, un poble menut de gent humil disposada i amb ganes i il·lusió per fer coses grans. De la resta anava a encarregar-se ell.

Quan va aplegar l’equip es movia per la part noble de la classificació, més bé a remolc dels equips grans amb els que ara competeix. Va aplegar al Rafelcofer desprès recórrer molts equips a la Safor i també d’Alcoi i els seus voltants, on ha anat adquirint un altre dels seus grans valors: l'experiència. Recorda Octavio que va ser el capità del Ràcing Andreu qui li va proposar d’entrenar. “Amb només una hora de xerrar ho vam tindre clar”, afegeix. 

Octavio trau tot el seu caràcter quan hi ha que defendre els seus. 

Octavio ho te clar, la seua vida és el futbol. 

L’equip de la Safor guanya molts punts des de la banqueta, on es maneja tot per a que l’encontre seguisca el guió més favorable

EL CONTROL DEL PARTIT

 

Esta setmana he tingut l’ocurrència des de futbolmarinaalta.com de posar-me en contacte amb ell per conéixer com estava l’equip davant el duel de dissabte contra el Pego -primer contra segon-, i per consultar-li a propòsit de les baixes de tres jugadors que considerava transcendents. M’ha dit que “no passa res” que té una plantilla de dinou jugadors i que tots estan preparats per afrontar el partit més important fins ara de la temporada. I ha anat més enllà. M’ha parlat del treball i la paciència -constància, interprete jo- com a ingredients de l’èxit de l’equip. De com se sent el grup d’abrigat amb una afició i un poble bolcats en ell, i de l’orgull que va experimentar l’any passat quan es va omplir el camp de La Runa amb 1.200 seguidors -quasi tanta gent com habitants té el poble- en el partit de la promoció d’ascens. I m’afegeix, sense jo preguntar-li, que “creguem en nosaltres mateix, i que si fem el que sabem i donem el màxim de nosaltres som molts dur de passar”, com ha recadet del que li espera dissabte al Pego. Pensa en disfrutar del partit sense pressió i que, en qualsevol cas, l’ansietat estarà a casa del rival, “perquè si perden se’n van a 6 punts”. Aixó si, mostra la mateixa mesura mentres parla que a l’hora de donar el pronòstic a la nostra Porra de Nadal -que ja la farem pública dissabte, la dels dos misters-.

Desprès, al llarg de la setmana, m’envia algun que altre missatge de watshap a deshora -corrobora que pensa en futbol fins i tot quan dorm o fa la siesta- per interessar-se per l’entrevista, per si ja estava publicada. Intuisc que forma part de la seua estratègia que s’enteren a l’altre costat de la Marjal d’allò que pensa del partit de dissabte. 

Segur porta ja dies, potser setmanes, preparant el partit. Fins i tot sembla que les sancions de la setmana anterior en el partit a Gata i que ha deixat fora dos jugadors no foren tan casuals, al menys la de Raimon, que arrossega molèsties i, com que no està clar si estava disponible per este partit, calia que acumulara eixe dia la cinquena groga per descansar. 

És allò que es diu el control del partit. Es tracta d’un principi tàctic ofensiu no massa reconegut que ve definit per totes aquelles accions o fets que duu a termini l’entrenador abans, durant i desprès del partit per tal d’obtenir avantatge i benefici pel seu equip. En això Octavio és l’amo. No només en la cura de tots els detalls, sinó també en el domini del pla emocional, la motivació cap als seus i en la cerca del millor ambient pel seu entorn. Manejar tot perquè l’encontre no se n’ixca d’un guió preestablert i que és el més favorable pels seus interessos. Ahi l’equip de la Safor ha rascat molts punts en estes dos últimes temporades.

És llest com la fam. Només cal observar-lo com es mou pel camp i per la banqueta, com posa pau quan cal, s’exalta quan toca, marca el ritme, xerra amb uns i amb els altres.. No es penseu que algunes coses que passen al seu entorn són fruit de la casualitat. En la majoria de casos no ho són.