Gent de futbol

Rubén Pérez Totti penja les botes desprès d'un quart de segle defenent la samarreta del Pedreguer

“He estat a les bones i a les males, però sempre a gust”

Segons l’ordre de fidelitat a uns colors i permanència en un mateix club, els jugadors es podrian distinguir entre nòmades i sedentaries. Els primers serien aquells que, al llarg de la seua trajectòria, defenen distints clubs. Els sedentaris allò tot el contrari, els que passen tota la vida vestint els mateixos colors. Potser en això semblen l’ex jugador i davanter de la Calcio Francesco Totti, que ha estat una icona de la Roma durant dècades, i el que fins l’any passat ha estat jugador del CD Pedreguer, Rubén Pérez, a qui un dia els companys van batejar amb el mateix cognom que l’ariet italià i així va ser com es va quedar marcat el nom futbolístic que l’ha acompanyat fins el seu comiat com a futbolista. En això i poc més semblaran, perquè l’entranyable Totti de Pedreguer ha destacat més com un jugador de banda, corretjós, habilidós, i lluitador que no com a golejador. La constància, la regularitat i el compromís amb el club de la seua vida han marcat la trajectòria del nostre Totti més pròxim, que va rebre fa uns dies un senzill i sentit homenatge del Pedreguer en el descans del partit contra el Xeraco.

Ha estat a les dures i a les madures, en Segona Regional i en Primera, ha viscut l’últim ascens del Pedreguer i ha lluit braçalet de capità en les darreres temporades. Una etapa d’un quart de segle de trajectòria futbolística, des de benjamí fins els 34 anys recent complits, i que ara repassa amb futbolmarinaalta.com.

 

PREGUNTA: D’on ve el nom futbolístic de Totti?

RESPOSTA: Realment no ho he sabut mai. Me’l van traure els meus amics d’equip un dia i ahi es va quedar. Habitualment em cridaven Rubén, però com vaig coincidir en un dels equips amb altres rubens, doncs tal volta per això va aparéixer l’altre nom. 

P.: Te’n recordes dels teus inicis en el club?

R.: Va ser en l’etapa de benjamins. Llavors encara es jugava a futbol-11, amb tot el camp. Ens dirigia Manolo Sánchez, el primer entrenador que vaig tindre. 

P.: Perquè sempre has jugat amb el Pedreguer?

R.: Perquè sempre he estat a gust ací al poble, en les bones i a les males. 

P.: També n’has passat de roïns, segur.

R.: Doncs si, hi ha hagut temporades que no ha funcionat l’equip i que ho hem perdut tot, i et vénen pensaments de tirar la tovalla, però al final, he estat sempre ahi amb l’equip.

P.: Has tingut molts entrenadors. Te’n recordes d’ells?

R.: De juvenil vaig tindre tres, un cada any: Marí, Quintana i Paco. Desprès ja amb el primer equip vaig estar amb Luis Gil, Toni Millán, Ahuir, Cánoves, Lorenzo, Diego Estrada, Roge, Migeta i l’últim Buitre. 

P: Algún record especial de tota esta etapa?

R: El títol de lliga fa tres anys quan varem pujar a Primera, i desprès un any amb Toni Millán, que també varem fer una bona temporada per quedar segons a les portes de l’ascens. 

P.: Com has vist l’evolució del futbol en tots estos anys?

R.: Ha canviat moltíssim. Abans teníem un entrenador que havia de fer de tot. Ara hi ha entrenador, segon, físio, delegat… I en els entrenaments es treballa molt millor, amb més gent i millor material, balons i equipament.

“El companyerisme és molt important en un equip"

“El futbol ha canviat moltíssim en els últims anys, hui es treballa molt millor”

P.: Què et sembla el Grup VII de Primera Regional?

R.: M’agrada molt perquè hi ha molts equips de la comarca, i també alguns de la Safor, i està molt igualada.

P.: Com ho vius ara des de fora?

R.: Disfrutes també però d’una altra manera. És diferent, sempre és millor jugar. 

P.: Com trobes el Pedreguer?

R.: Ara està bé, però la temporada és molt llarga. Ara està disfrutant d’una bona ratxa, però les males vindran i caldrà estar preparat per superar-les. Però pense que l’equip farà una bona temporada, millor que la de l’any passat.

P.: No t’agafen ganes de continuar enxufat d’alguna manera al futbol?

R: De moment no, encara que l’entrenador ja m’ha dit que baixe algun dia a entrenar. Però de moment m’he posat a fer atletisme i ahí estic.

P.: Quina és la clau per estar tants anys jugant a futbol i sempre amb el mateix equip?

R.: Per mi la clau és el companyerisme. Tindre amics en el vestuari i els que vinguen de fora acollir-los com uns més és molt important. Sense companyerisme no es pot jugar a futbol. 

P.: Que t’ha semblat l’homenatge que t’ha dedicat el Pedreguer?

R.: Ha estat molt bé. És bo que el club se’n recorde dels que han estat ahi, com és el meu cas i també el de l’ex-president Jesús.